Síndrome del túnel carpià: què és, símptomes i tractament
La síndrome del túnel carpià és la neuropatia per compressió més freqüent. En aquesta guia expliquem què és, per què es produeix, com es diagnostica amb electromiografia i ecografia, i quines opcions de tractament conservador i quirúrgic oferim a Brain & Spine Barcelona.
La síndrome del túnel carpià provoca formigueig, entumiment i dolor a la mà per compressió del nervi medià al canell. Detectar-la i tractar-la a temps evita la pèrdua permanent de sensibilitat i força. A Barcelona, la nostra unitat de cirurgia del nervi perifèric valora cada cas de forma individualitzada.
Què és la síndrome del túnel carpià?
La síndrome del túnel carpià (en anglès, carpal tunnel syndrome) és la neuropatia per atrapament més comuna. Es produeix quan el nervi medià queda comprimit al seu pas pel túnel del carp, un canal estret situat a la cara palmar del canell. Aquesta compressió interromp la conducció nerviosa normal i redueix l'aportació sanguínia del nervi, la qual cosa origina els símptomes característics.
L'entumiment i el formigueig solen afectar la mà i el canell, tot i que també poden irradiar-se cap a l'avantbraç o la part superior del braç. És una afecció tractable, però quan es deixa evolucionar sense tractament pot causar pèrdua de sensibilitat i debilitat muscular permanents.
Anatomia del túnel carpià
El túnel carpià és un conducte rígid format a la seva base i laterals pels ossos del carp i tancat per dalt pel lligament transvers del carp (també anomenat retinacle flexor). Per aquest espai, que no pot expandir-se, discorren nou tendons flexors dels dits i el nervi medià.
El nervi medià és responsable de la sensibilitat del polze, l'índex, el dit mig i la meitat de l'anular, i controla part dels músculs que mouen el polze. Qualsevol procés que augmenti la pressió dins d'aquest espai tancat comprimeix el nervi contra el lligament i desencadena la malaltia.
Causes i factors de risc
En molts casos no existeix una causa única identificable. La síndrome apareix quan es produeix inflamació o augment de volum dels teixits dins del túnel, la qual cosa eleva la pressió sobre el nervi. Els principals factors de risc són:
- Moviments repetitius de la mà i el canell, o ús prolongat d'eines vibratòries.
- Lesions o fractures prèvies del canell que estreten el canal.
- Factors hormonals i metabòlics: embaràs, hipotiroïdisme, diabetis i obesitat.
- Malalties inflamatòries com l'artritis reumatoide.
- Predisposició anatòmica: un túnel carpià més estret, freqüentment hereditari.
- Sexe femení i edat mitjana de la vida, en els quals la incidència és major.
Símptomes
Els símptomes solen començar de forma gradual i intermitent. Els més freqüents són:
- Formigueig, entumiment i sensació de cremor al polze, índex, mig i meitat de l'anular.
- Empitjorament nocturn, que desperta el pacient i l'obliga a sacsejar la mà per alleujar les molèsties.
- Dolor que pot irradiar-se cap a l'avantbraç.
- Sensació de torpesa o d'inflor a la mà i dificultat per a tasques fines.
- En fases avançades, debilitat i atròfia dels músculs de la base del polze, amb pèrdua de força de prensió.
Diagnòstic: electromiografia i ecografia
El diagnòstic comença amb una història clínica detallada i una exploració neurològica que inclou maniobres provocadores (signe de Tinel i test de Phalen). Per confirmar-lo i graduar-ne la severitat s'empren proves complementàries:
- Electromiografia i estudis de conducció nerviosa (EMG): mesuren la velocitat a la qual el nervi medià transmet els impulsos i quantifiquen el grau d'afectació. És la prova de referència.
- Ecografia: visualitza el nervi medià, valora el seu gruix i permet descartar quists, tenosinovitis o altres lesions ocupants d'espai dins del túnel.
- Ressonància magnètica: reservada per a casos seleccionats o atípics.
Aquestes proves també permeten diferenciar el túnel carpià d'altres patologies, com la compressió d'una arrel nerviosa cervical, que pot produir símptomes semblants a la mà.
Tractament conservador
En les fases lleus i moderades s'inicia un tractament no quirúrgic, especialment eficaç si els símptomes porten poc temps d'evolució:
- Fèrules nocturnes que mantenen el canell en posició neutra i redueixen la pressió sobre el nervi.
- Modificació de l'activitat i millora ergonòmica del lloc de treball.
- Antiinflamatoris per controlar el dolor en brots.
- Infiltracions de corticoides al túnel, que poden alleujar els símptomes de forma temporal.
Cirurgia: alliberament obert vs. endoscòpic
Quan el tractament conservador no controla els símptomes, o quan ja existeix debilitat, atròfia o afectació avançada en l'electromiograma, s'indica la cirurgia d'alliberament del túnel carpià. L'objectiu és seccionar el lligament transvers del carp per descomprimir el nervi medià. És un procediment ambulatori que sol realitzar-se amb anestèsia local.
Alliberament obert
Es realitza a través d'una petita incisió a la palma de la mà que ofereix visió directa del nervi i del lligament. És una tècnica molt contrastada, segura i reproductible.
Alliberament endoscòpic
Empra una incisió més petita per on s'introdueix una càmera per seccionar el lligament des de l'interior. Sol associar-se a una recuperació funcional una mica més ràpida i menor molèstia cicatricial. L'elecció entre les dues tècniques la realitza el cirurgià segons les característiques de cada pacient. Podeu conèixer les nostres tècniques quirúrgiques i l'equip mèdic que les realitza.
Recuperació després de la cirurgia
L'alleujament del formigueig nocturn sol ser gairebé immediat. La ferida superficial cicatritza en unes dues setmanes, període durant el qual es recomana mobilitzar els dits per evitar rigidesa. La recuperació completa de la força de prensió i de la sensibilitat fina és més progressiva i pot prolongar-se de sis setmanes a diversos mesos, sobretot si existia atròfia muscular prèvia a la intervenció.
La rehabilitació primerenca de la mà i el seguiment clínic optimitzen els resultats. La gran majoria de pacients recupera una funció normal i queda lliure de símptomes, amb taxes d'èxit molt elevades quan la cirurgia es realitza abans que el dany nerviós sigui irreversible.
Atenció especialitzada a Barcelona
A Brain & Spine Barcelona valorem cada cas de síndrome del túnel carpià de forma individualitzada, des del tractament conservador fins a la cirurgia d'alliberament. Atenem a l'Hospital El Pilar (Balmes 271, Barcelona) pacients nacionals i internacionals. Consulteu la nostra unitat de nervi perifèric per a més informació.
Preguntes freqüents
La síndrome del túnel carpià es cura sola?
En fases molt inicials, els símptomes lleus poden millorar amb mesures conservadores com les fèrules nocturnes i la modificació de l'activitat. No obstant, quan la compressió del nervi medià és moderada o avançada, rarament es resol de forma espontània i sol requerir tractament mèdic o quirúrgic per evitar dany nerviós permanent.
Com sé si tinc síndrome del túnel carpià i no una altra patologia?
El patró típic és formigueig i entumiment al polze, índex, mig i meitat de l'anular, que empitjora per la nit o en conduir i aguantar el telèfon. El diagnòstic de certesa el confirma una exploració neurològica juntament amb un electromiograma (EMG) i, en casos seleccionats, una ecografia o ressonància, que permeten descartar una radiculopatia cervical o altres neuropaties.
La cirurgia del túnel carpià fa mal o requereix ingrés?
L'alliberament del túnel carpià és una intervenció ambulatòria que es realitza habitualment amb anestèsia local i no necessita ingrés hospitalari. La majoria de pacients refereixen molèsties lleus controlables amb analgèsics durant els primers dies i tornen a casa el mateix dia de l'operació.
Quina diferència hi ha entre la cirurgia oberta i l'endoscòpica?
Totes dues tècniques seccionen el lligament transvers del carp per descomprimir el nervi medià. La cirurgia oberta utilitza una petita incisió a la palma i ofereix visió directa del nervi; l'endoscòpica empra una incisió menor i sol permetre una recuperació funcional una mica més ràpida. L'elecció depèn de cada cas i la valora el cirurgià.
Quant tarda la recuperació després d'operar-me?
El formigueig nocturn sol millorar en pocs dies. La cicatrització superficial requereix unes dues setmanes, i la força de prensió i la sensibilitat fina poden tardar de sis setmanes a diversos mesos a normalitzar-se, especialment si existia atròfia muscular prèvia. La rehabilitació primerenca de la mà accelera el procés.
Puc prevenir la síndrome del túnel carpià?
No sempre és prevenible, ja que hi influeixen factors anatòmics i hormonals, però es pot reduir el risc amb pauses regulars en tasques repetitives, una ergonomia adequada del lloc de treball, evitar postures forçades del canell i controlar malalties associades com la diabetis o l'hipotiroïdisme.
L'embaràs pot provocar túnel carpià?
Sí. La retenció de líquids durant l'embaràs augmenta la pressió dins del túnel carpià i pot provocar símptomes, sobretot en el tercer trimestre. En la majoria dels casos es tracta de forma conservadora i els símptomes remeten en les setmanes posteriors al part.
Què passa si no tracto el túnel carpià?
La compressió mantinguda del nervi medià pot provocar pèrdua permanent de sensibilitat, debilitat i atròfia dels músculs de la base del polze, així com dificultats per a tasques fines com cordar o agafar objectes petits. Per això és important consultar de forma precoç.
Tens símptomes de túnel carpià?
El nostre equip de neurocirurgia del nervi perifèric a Barcelona pot valorar el teu cas i orientar-te sobre el millor tractament, des de les fèrules fins a la cirurgia d'alliberament.