Raquel: una fixació vertebral de 360° va tornar l'estabilitat a la seva columna després d'anys de dolor

L'origen: un dolor d'esquena que baixava per la maluca

La Raquel té 44 anys. Fa dos anys va començar a patir forts dolors a l'esquena que li baixaven per la maluca. Lluny de remetre, el dolor es va anar fent cada vegada més intens fins a acompanyar-se de símptomes neurològics que la van espantar: la cama se li va començar a adormir, notava formigueigs i, de tant en tant, li fallava.

«El dolor cada vegada era més intens, fins que la cama se m'ha començat a adormir. Tenia formigueigs i de tant en tant em fallava, no em responia i queia.»

Un diagnòstic difícil: de l'aparell digestiu a la columna

Al principi, totes les proves apuntaven a un problema diferent. La Raquel va començar a moure's entre metges i les primeres exploracions orientaven el quadre cap a un origen digestiu. Es va arribar a plantejar una hèrnia perineal, amb la sensació que l'intestí descendia, i les proves van mostrar una atròfia de la musculatura encarregada de mantenir el recte al seu lloc.

La clau va arribar amb una ressonància molt completa de tot el cos, que va revelar que el veritable origen del problema no era a l'intestí, sinó a la columna. A partir d'allà, el cas va passar a l'àmbit de la traumatologia i la neurocirurgia, on noves ressonàncies van anar dibuixant el mapa complet del que passava.

La causa real: una L4 inestable que comprimia els nervis

Les proves van mostrar dues vèrtebres molt deteriorades; una d'elles, la L4, es desplaçava cap endavant en lloc de mantenir-se fixa. Aquest moviment anòmal i el desgast associat acabaven afectant els nervis de la zona. En quedar comprimits, aquells nervis van deixar de donar l'estímul adequat a la musculatura que sosté el recte.

Sense aquell senyal, els músculs es van anar atrofiant i perdent força, fins al punt de no poder continuar subjectant el recte, la qual cosa explicava el rectocele que la Raquel arrossegava. Tot formava part d'un mateix problema d'origen vertebral: una columna inestable que repercutia molt més enllà de l'esquena.

Una inestabilitat que li va anar prenent la vida quotidiana

Amb la vèrtebra movent-se, la Raquel sentia que tota la seva esquena era inestable. Cada vegada podia fer menys coses i caminar menys, perquè la cama li fallava en qualsevol moment. Aquella sensació d'inseguretat constant la va anar apartant del seu dia a dia.

«Tota la meva esquena era totalment inestable. Cada vegada podia caminar menys perquè la cama em fallava. Vaig anar perdent la meva vida quotidiana fins a arribar a no poder fer res.»

La trobada amb el Dr. Ferrés: un cas poc comú, estudiat al detall

La Raquel va arribar al Dr. Abel Ferrés, que des del primer moment va ser clar amb ella: es tractava d'un cas poc habitual que calia estudiar a fons abans de decidir res. Per entendre exactament com es desplaçava la vèrtebra, va demanar una radiografia en moviment que permetés veure el patró d'inestabilitat de la L4, la vèrtebra que s'havia de fixar.

«Em va dir ben clar: mirarem que podem fer, però he d'estudiar molt bé el cas perquè no és comú.»

Amb totes les proves confirmades, en la visita següent l'especialista li va explicar amb detall tot el procediment que duia a terme.

La intervenció: una cirurgia de vuit hores per davant i per darrere

L'objectiu era doble: obrir espai a les vèrtebres que estaven comprimint els nervis i, alhora, fixar de manera estable la L4 per frenar el desplaçament. Per a això, el Dr. Ferrés va plantejar una fixació de 360°: primer un abordatge per davant per col·locar l'implant i tot el necessari, i després girar la pacient per accedir per darrere, la part més delicada, amb els nervis afectats, alliberar les estructures i deixar la vèrtebra correctament fixada.

Existia la possibilitat de dividir l'operació en dos dies, però finalment es va realitzar tot en una sola intervenció.

«La cirurgia va durar vuit hores i realment va ser tot un èxit.»

El despertar: recuperar la sensibilitat de la cama

La Raquel recorda el seu postoperatori immediat com un moment que no oblidarà. En despertar a la sala de reanimació, el primer que va fer va ser comprovar que podia doblegar la cama i que la tornava a notar, una sensació que portava gairebé un any sense tenir.

«Em vaig despertar i el primer que vaig fer va ser veure que podia doblegar la cama. La notava. Una sensació que no tenia des de feia un any. Em vaig emocionar moltíssim.»

No va tenir cap tipus de complicació.

La recuperació: caminar de nou, pas a pas

L'evolució va ser ràpida. Als dos dies ja caminava per la planta i, al quart dia, va marxar cap a casa. Sis mesos després de l'operació, la Raquel pot caminar entre mitja hora i tres quarts seguits. Sap que ha d'anar a poc a poc, però afronta cada avanç amb molta il·lusió.

«Als dos dies ja vaig caminar per la planta. Estava superfeling de poder caminar.»

Un tracte proper que li va canviar la vida

Més enllà del resultat clínic, la Raquel destaca la dimensió humana del Dr. Ferrés, que va resoldre tots els seus dubtes de tu a tu, amb un tracte proper, clar i sincer.

«El tracte amb el Dr. Ferrés va ser com parlar amb un amic. M'ha salvat la vida. Si miro dos anys enrere, estic molt feliç de com estic.»