El Clínic prova amb èxit l'estimulació cerebral profunda per controlar la cefalea en raïms

El cas

La cefalea en raïms és una malaltia poc freqüent i molt invalidant. L'equip del Clínic ha dut a terme la neuroestimulació d'un pacient de 58 anys amb cefalea en raïms refractària als tractaments habituals dels darrers 10 anys. Presentava entre 3 i 5 episodis de cefalàlgia molt intensa al dia, un o dos d'ells nocturns, amb durada de 30 a 60 minuts sense resposta a cap teràpia.

La novetat respecte a intervencions prèvies és que els elèctrodes no només estimulen, sinó que monitoren simultàniament l'activitat cerebral per intentar detectar noves crisis abans que el pacient les noti. Conèixer els patrons que precedeixen i prediuen un episodi permetrà modular l'estimulació de forma personalitzada i reduir els possibles efectes nocius de l'estimulació elèctrica contínua.

Com es va realitzar la intervenció

Es van implantar els elèctrodes a l'àrea tegmental ventral, prop de l'hipotàlem. La intervenció va durar tres hores, seguida de quatre hores d'estada a l'UCI, sense complicacions immediates. Tres dies més tard, el pacient va rebre l'alta. L'estimulació crònica va començar el dia 21, després de comprovar la correcta ubicació i funcionalitat dels elèctrodes.

Després de les primeres setmanes d'estimulació s'han descartat efectes secundaris desagradables atribuïbles a la tècnica.

Resultats als tres mesos

Tres mesos després de l'operació, la qualitat de vida del pacient ha millorat de forma molt significativa: ha passat de presentar cinc episodis de cefalàlgia diaris a no presentar-ne cap o, en tot cas, episodis esporàdics i poc intensos que no requereixen medicació. Ha recuperat el son i les ganes de fer activitats personals i socials que havia abandonat, com anar en moto.

Addicionalment, els elèctrodes implantats han començat a registrar l'activitat cerebral del pacient. S'espera obtenir dades rellevants que permetin predir possibles episodis i aplicar l'estimulació de forma discontínua, només quan es detecti l'inici d'una crisi. Això reduirà els efectes secundaris potencials sobre el cervell i prolongarà la vida útil de la pila del generador implantat.

Sobre la cefalea en raïms

La cefalea en raïms és un dels tipus de cefalàlgia més dolorosos que existeixen, juntament amb la neuràlgia del trigèmin. És poc freqüent però ocupa el segon lloc entre les cefalees primàries, darrere la migranya. La pateixen al voltant de 47.000 persones a Espanya, amb major incidència en homes. El 20% dels casos són crònics i el 10% d'aquests no responen als tractaments convencionals.

Es manifesta amb episodis bruscos de dolor molt intens i invalidant, gairebé sempre unilateral, localitzat a la cara i l'ull. Els episodis duren entre 30 minuts i 3 hores, poden ocórrer en qualsevol moment del dia o de la nit i solen acompanyar-se de llagrimeig, caiguda de la parpella i congestió nasal al mateix costat del dolor. Presenten una marcada predisposició circadiana i estacional.

Es coneix com a "la cefalea del suïcidi" pel seu impacte extrem en la qualitat de vida i per constituir un factor de risc clar d'ideació suïcida.

Tractaments previs i per què la DBS

Els tractaments simptomàtics habituals inclouen triptans (preferentment injectables o en esprai nasal), oxigen, corticoides i infiltració de lidocaïna al nervi occipital major. Com a preventiu s'utilitza el verapamil.

Quan el pacient no respon a aquests ni a altres tractaments menys establerts, com la toxina botulínica, es consideren tècniques més invasives com el bloqueig anestèsic o la radiofreqüència del gangli esfenopalatin. L'estimulació cerebral profunda és una alternativa encara en estudi, aplicada en molt pocs casos al món.

Experiència de l'Hospital Clínic Barcelona en DBS

L'Hospital Clínic Barcelona és centre de referència nacional en estimulació cerebral profunda, amb més de 300 intervencions i molt bons resultats: sense mortalitat i amb menys del 0,5% d'infeccions o reoperacions per efectes secundaris. Acumula més de 25 anys d'experiència en DBS per a trastorns del moviment, més de 5 anys en epilèpsia refractària i més de 2 anys en altres trastorns neuropsiquiàtrics.

La incorporació de la DBS per a cefalàlgies amplia les indicacions d'aquesta tècnica i, gràcies a la recollida simultània de l'activitat cerebral, permet avançar cap a una estimulació cada vegada més precisa i personalitzada.