María José: la fi d'anys de neuràlgia del trigèmin gràcies a una descompressió microvascular

El començament: un dolor lacrant que ho va canviar tot

La María José té 67 anys i, abans d'aquell 21 de juliol de 2020, portava una vida molt activa i sense malalties importants. Aquell dia va començar tot amb un dolor tremend, lacrant, a la galta esquerra. A urgències li van diagnosticar una neuràlgia del trigèmin i li van pauta medicació que, en el seu cas, no va tenir cap efecte.

La malaltia va transformar la seva vida i la del seu entorn. Va passar de poder fer plans a viure condicionada per complet pel dolor i, en els moments sense dolor, per la por que tornés.

«El dolor que et destrueix físicament i la por que et destrueix psicològicament.»

Anys de tractaments sense resultat

Primer es van buscar les opcions menys invasives. A la María José li van practicar dues rizotomies que no van donar resultat. La medicació seguia sense fer efecte i va haver d'ingressar a l'hospital en més d'una ocasió, amb estades de més d'una setmana per dolors aguts.

Descriu les crisis amb una cruesa que ajuda a entendre la magnitud del quadre: primer un llamp que travessa la galta; després, una sensació com de trepant que percudeix amb dolor intens. Fins i tot el frec d'un cabell podia desencadenar una descàrrega.

«En moltes ocasions li vaig dir al meu marit que em volia morir. No podia aguantar el dolor.»

L'arribada al Dr. Roldán: del neuròleg al neurocirurgià

Va ser el seu propi neuròleg qui li va explicar que necessitava un neurocirurgià. Després de revisar diversos perfils, la María José va escollir el Dr. Roldán. La van convèncer el seu historial i, sobretot, la forma didàctica i empàtica amb què li va explicar el que li passava.

«Em va semblar una persona empàtica, comprensiva, que em va dir la realitat. Em vaig sentir escoltada també en el psicològic.»

Per a ella, aquest aspecte va ser decisiu: un bon metge ha d'atendre no només el patiment físic, sinó també el component emocional que, en la neuràlgia del trigèmin, resulta tan important.

La cirurgia: una descompressió microvascular del nervi

La María José va entrar al quiròfan el gener de 2026 convençuda que era la seva solució definitiva i que no tenia res a perdre. El Dr. Roldán li va realitzar una descompressió microvascular: el nervi trigèmin estava en contacte amb un vas, i es van col·locar separadors per eliminar aquell contacte i, amb ell, la causa de la neuràlgia.

El record del seu despertar resumeix l'èxit de la intervenció.

«El primer record és obrir els ulls a l'UCI i no tenir dolor. El primer que vaig dir, exultant, va ser: no tinc dolor.»

Recuperar la vida i la tranquil·litat

Feta la descompressió, la María José no té dolor. I amb això ha recuperat quelcom que semblava perdut: la capacitat de planificar i de confiar en el futur.

«Puc comprar una entrada al teatre amb deu dies d'antelació o quedar amb amics per sopar la setmana següent.»

Abans mai tenia la seguretat de poder fer res, perquè no sabia si l'endemà estaria a l'hospital o postrada pel dolor. Ara afronta el dia a dia amb tranquil·litat, moral i ganes de fer coses.

El valor de sentir-se cuidada

La María José va voler destacar també el tracte humà rebut durant l'ingrés, en uns moments en què el pacient se sent especialment vulnerable.

«El fet que et cuiden, que el personal estigui per tu, que entrin i et saludin, és molt gratificant.»

Per a ella, la descompressió del nervi trigèmin ha suposat, senzillament, un canvi de vida.