Jordi: una cirurgia cervical va frenar l'avanç d'una mielopatia i li va tornar una vida totalment normal

Els primers símptomes: episodis elèctrics i formigueig a la mà

El Jordi té 60 anys i porta una vida activa. Tot va començar de forma tan inesperada com desconcertant: un dia, en intentar agafar un objecte situat en alt, va patir un episodi d'uns deu a quinze segons en el qual va notar mig cos paralitzat, travessat per una sensació de corrents elèctrics. No va ser un fet aïllat.

«En un període de tres o quatre mesos em va passar deu o quinze vegades. Amb la qual cosa dic: aquí hi ha alguna cosa.»

Al final d'aquell període va aparèixer un símptoma permanent: una parestèsia a la mà, aquella sensació d'adormir-se que no acabava d'anar-se'n. El que el Jordi descrivia sense saber-ho era un signe de Lhermitte, una manifestació clàssica de l'afectació medul·lar a nivell cervical.

El recorregut fins al diagnòstic: del traumatòleg al neurocirurgià

Al principi el focus es va posar en el més visible: la mà adormida. El Jordi va acudir primer al traumatòleg i es va fer un electromiograma, que va sortir bé. El pas següent va ser el neuròleg, que va orientar l'estudi cap a les ressonàncies magnètiques.

Es van fer una ressonància cerebral i una altra cervical. El cervell estava bé. En canvi, la imatge cervical va mostrar amb total claredat una hèrnia discal entre la cinquena i la sisena vèrtebra (C5-C6). El cas va passar llavors al neurocirurgià, que va sol·licitar una prova de potencials evocats per mesurar el temps que tardava el senyal elèctric a recórrer la via nerviosa.

«Allà el que es va veure és que hi havia un retard totalment compatible amb la lesió. La medul·la estava afectada.»

Confirmada l'afectació medul·lar, el Jordi va prendre una decisió prudent davant una cirurgia de columna: buscar una segona opinió.

La segona opinió: la confiança en el Dr. Abel Ferrés

Així va arribar al Dr. Abel Ferrés, a Brain & Spine. La valoració de l'especialista va coincidir plenament amb el diagnòstic previ: hi havia indicació quirúrgica. Mentrestant, el quadre continuava evolucionant. Els episodis de signe de Lhermitte i la parestèsia de la mà van remetre, però va aparèixer quelcom nou i més limitant: espasticitat a les cames.

«Quan em posava tens, gairebé havia de pensar-m'ho per caminar. Em costava molt coordinar. Em sentia que anava cap a res.»

Aquesta pèrdua progressiva de coordinació va ser el senyal definitiu que la medul·la estava patint i que la cirurgia no s'havia de demorar.

La intervenció: recuperació ràpida i alleujament immediat

El Jordi reconeix que va viure l'espera i els símptomes previs com el més dur de tot el procés. L'operació, en canvi, va resultar molt més portadora del que temia.

«Va ser molt pitjor el que vaig passar abans que la intervenció. L'operació va ser perfecta i la recuperació, rapidíssima.»

Dos dies d'ingrés van bastar perquè pràcticament es trobés bé. L'alleujament va ser immediat: en despertar de la cirurgia, en el mateix instant d'obrir els ulls, va notar que la conducció elèctrica anòmala havia desaparegut. I el més important des del punt de vista clínic: a partir de la intervenció, els símptomes van deixar d'empitjorar. L'avanç de la lesió es va aturar per complet.

La vida després de la cirurgia: senderisme, gimnàs i normalitat

Avui el Jordi fa una vida pràcticament normal i es mostra molt satisfet amb el resultat. Ha recuperat gran part de la seva funcionalitat i ha reprès les activitats que li agraden.

«Segueixo fent senderisme, gimnàs a tope. Faig una vida totalment normal i content. La qualitat de vida que tinc és un deu.»

Assumeix amb naturalitat algun petit rastre residual, que viu sense dramatisme, com una marca més de les que deixa la vida i que no li impedeix res en el seu dia a dia.

Tracte proper i seguiment impecable

Més enllà del resultat clínic, el Jordi destaca la dimensió humana de l'atenció rebuda. Per a ell, l'equip del Dr. Ferrés combina l'excel·lència tècnica amb la proximitat, dues coses que considera igual d'importants a l'hora de posar la salut en mans d'un especialista.

«A part de la part humana, hi ha l'alçada professional. Em va atendre molt bé i el seguiment ha estat impecable. És el meu neurocirurgià de referència.»

Una decisió que va canviar la seva qualitat de vida

El cas del Jordi il·lustra quelcom fonamental en les patologies de columna amb afectació medul·lar: la importància d'un diagnòstic precís, de buscar l'opinió d'un especialista de confiança i de no demorar la intervenció quan està indicada. Gràcies a la cirurgia realitzada pel Dr. Abel Ferrés a Brain & Spine, el Jordi va aturar l'avanç d'una mielopatia cervical i va recuperar una vida activa, plena i sense limitacions.